2. Intimitats a París

22/05/2028

Avui ens ha visitat al Mas del Roure l'Eva, un veterana activista contra la globalització neoliberal que malmetia el món a primers del segle XXI i ens ha comentat que un dia com avui, fa 20 anys, arribava a París per a una reunió, que volia fer el pont entre gent del stablishment (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, OCDE, Unió Europea, Transnacionals...) i gent dels moviments socials i societat civil (Fòrum Social Mundial, ONG...) per cercar sortides a la greu crisi global que s'estava patint (climàtica, financera – hipotecària - econòmica, bèl·lica...).

L'Eva, als seus 38 anys, havia anat a París acompanyada del Joan, una jove promesa de 21 anys, que s'estrenava en aquests tipus de trobades. Junts, en un compartiment amb dos llits del trenhotel Joan Miró, semblaven mare i fill. En Joan, a la cerca d'aventures pròpies d'un romàntic viatge en tren a Paris.. anà a donar un volt pel llarg tren. Va voltar amunt i avall a la cerca d'una donzella també aventurera, quan ja tornava desencisat, va trobar-se en el passadís un parell de noies que, després de creua-li la mirada, amb prou feines el deixaven passar si no era arrambant-s'hi. Les mosses tenien el compartiment just al costat del seu, s'hi havien fixat i l'estaven esperant. Va sentir bategar el cor i com un cop de puny a l'estòmac.. que l'advertia del perill desitjat, sense pensar-s'ho gaire, ja era més de mitjanit, els va dir si volien prendre alguna cosa al bar.. que estava desvetllat i que veia que elles tampoc dormien. Elles li digueren que podia prendre un trago del whiski que tenien allà mateix. Sorprès, entrà al compartiment i l'assegueren en la llitera de baix, entre els dues.

Començaren un joc ben atrevit. Cadascuna feia un glopet i li donava a veure a l'altre tot besant-la.. però, sempre creuant-se estirades cara a munt a la falda del Joan que no sabia què fer, mentre, ara una, ara l'altre, li escalfaven la creixent protuberància. Quan tots tres estaven ben contents, li digueren que tenien calor i que els anés descordant amb la boca les bruses que ja només els hi mig cobrien el tors. En Joan, sempre obedient començà ara el botó d'una, ara el botó de l'altra, aquesta encisadora tasca.. ensumant els ardents pits que anaven apareixent i delerant-se tots tres de les xarrupadetes que els àvids llavis anaven repartint entre els quatre mugrons, con si fossin un assortit de dolços, dos de maduixa i dos de xocolata.

Però, no en tenien prou, i mentre continuava xarrupant aquells dolcets, li acompanyaren les mans fins les respectives entrecuixes. La noia dels pits de maduixa no tenia cap bosc protector que li impedís lliscar els dits fins a la font abundant que rajava sota el pubis; la noia dels pits de xocolata, en canvi, lluïa un atapeïda floresta que feia més difícil trobar el camí de la font... però, vet aquí, que en separar de cop les cames els dits s'endinsaren en un bany d'humides calideses.

En l'estranya posició, quasi crucificat de gustet, i havent-se-li girat feina.. en Joan honorà les donzelles tant com va saber i anava recorrent amb els llavis i les mans tota aquella taula de pastisseria que tenia a la falda, plena de colors, sabors, textures i sons. Abandonades al comensal es deixaven fer, i gemegaven, alternant els sospirs i els estentors preorgàsmics. Concentrat tal com estava, no s'adonà que, poc a poc, s'estaven posant de costat i, com qui no fa res, no els fou difícil tastar amb els llavis el que el Joan, desitjava i que ja no podia amagar més temps sota la roba. Se sentí vençut, i mentre amb els dits continuava la immersió en les fonts de les donzelles, deixà que elles s'empassessin ara els seus ouets amb botifarra.

L'àpat un pèl desordenat, començant pels postres i seguint el plat fort, no s'acabà aquí. Faltava la maionesa. Amb la mà de morter ben valenta i dos recipients ben plens, la cuina es convertí en una festa. Les dues noies acotades al llit, oferint-li els morters respectius, només havia d'anar voltant la seva eina ara en l'un ara en l'altre, lligant ben bé els olis, els ous i la llet... amb la mà de morter.

Es van embalar tant, i tant era el xivarri, que l'Eva va colpejar suaument la paret per indicar-los, que de seguir així aviat tindrien tot el vagó a la porta.., i que potser ja no els quedarien forces per oferir-se a més comensals que volguessin a afegir-se al suculent àpat.. L'Eva, relatava amb tant detall aquella festa, perquè, en sentir els primers gemecs, havia entreobert la porta que comunicava els compartiments dobles, i havia pogut albirar, amb sorpresa i delit, aquella gesta. No va veure el Joan fins l'endemà al matí, amb cara de son i de satisfacció. Però ell no sabia que aquesta no seria l'aventura més important d'aquest viatge. I que les intimitats del viatge a Paris no sols serien eròtiques.

En aquella reunió es van posar les bases dels que serien alguns dels canvis més espectaculars que es produirien en els anys següents i dels quals avui en comencem a veure els resultats.



Etiquetas: erotic, política, cambio, social, sexo, erotismo, meditación, transformación, mundial