30/05/2028
Avui el Rajiv torna d'un viatge per Europa per veure com s'està aplicant la revolució GERD (Generació Elèctrica Renovable i Distribuïda) que va començar fa 18 anys arran de l'agreujament de la crisi energètica i climàtica.
M'ha enviat un missatge que em diu “Llegeix poema 1, T'espero a l'estació de França a les 19h”. Poema 1?... ostres.. Fa 16 anys, uns temps després d'haver-nos conegut, quan tornava d'un viatge des de la India en avió.. -quins temps estranys quan els avions eren la forma normal de viatjar...- em va enviar un poema per mail el dia abans de la seva arribada.
Ardor d’amor en la distància
Quan des de l’altre oceà
espero el moment de retrobar-nos
la teva imatge m’apareix seductora
i tot se’m remou per dins amb la passió d’unir-nos.
Acluco els ulls i no dormo
ho veig, estic, aquí amb tu,
i em deleixo sentint-te nua per sota, sari per sobre
olis lliscants, sàndals i fonts ardents que ragen.
Tot a punt pel ritual còsmic
la seda que t’embolcalla els ulls t’obre els sentits a les carícies
botó a botó, sensacions, sons, fins a trobar-te nua
fins que un càlid sari t’embolcalla al cor
i palpes en el meu doti entreobert que tot és a punt per a la festa.
Música, mantra, tot el cos dansa, la seda cau
i els miralls esclaten per l’elegància
roig el cor, roja la vànova, roja la roba que l’engalana
rojos els llavis d’amor que ragen humits desigs
i em xuclen càlidament i ardorosament cap el teu ventre.
Només pensar-hi, a la platja, al bus suïcida o a la cabana
em torno boig per abraçar-te
tot se’m remou amb aquest tantra
ritual d’amor que tot ho abasta.
M’atrau, m’obsessiona aquella tarda
en que com una euga jove que s’aixeca enjogassada
et convertires en una reina elegant cavalcant-me
i amb lligares per sempre amb la teva màgia.
Això, això, et desitjo activa, portant-me
al ritme dels teus plaers que tot ho manen
i jo em sento feliç, esclau d’amor per obsequiar-te
el meu ardor de fusió amb cos i ànima.
Anada de Madràs a Delhi 8-3-2012
L'he rellegit i m'ha transportat a aquelles magnífiques i màgiques sensacions. Quan estava a punt de sortir, mig trasbalsada, he rebut un altre missatge amb un curt i directe poema:
Per l’abraçada
Ja sé que no t’agrada gaire
venir-me a rebre sense res a sota
però, ves, és un fantasma
que em dóna la ilusió, que em predisposa.
A Paris, aquesta tarda, em canviaré la roba
i tampoc em deixaré res a sota,
així, còmplices d’un pecat inadvertit pels altres
a l’estació, a Barcelona, amb l’abraçada
començarem la nostra folla història.
Llegeix, avui, si pots el tantra (1), capítol 5,
deixa la cambra caldejada
refresca el cava, l’orquestra a punt que ben aviat
ens fondrem en una llarga i íntima abraçada.
Sé que el Rajiv te aquesta fantasia, que el vagi a rebre sense defenses... amb “poca roba”. Fins ara sempre m'ha fet mandra, però avui m'hi he llançat. Fa calor i els poemes m'han acalorat encara més. M'he posat “només” un vestit, escotat, curt i lleuger, quasi una camisa de dormir. He agafat el llibre tantra i l'he llegit en el tren de baixada.
A l'estació l'he vist sortir de lluny, del tren hotel, l'he esperat recolzada en una gran columna.. han anat passant el passatgers i ell ha quedat, potser volgudament dels darrers. Ens hem reconegut i a mesura que s'acostava he anat pujant els braços com preparant una abraçada.. quan més amunt els aixecava més amunt la faldilla s'enlairava... i més la seva atenció atreia cap el meu centre.. He sentit com la vora del vestit m'acariciava els pocs pels del pubis.. i he vist també com s'inflava el baix ventre dels pantalons del Rajiv. Ens hem creuat les mirades, i amb un maliciós somriure de complicitat ens hem abraçat ben fort i he sentit com una decidida envestida em sostenia entre les cuixes... Li he obert la finestra per alliberar-li el membre erecte i he fruit de sentir la connexió dels nostres ardents sexes.. sense que ningú sospités res més que una apassionada abraçada.
Quan he vist que l'andana era lliure de gent i no hi havia cap revisor a la vista.. l'he tibat cap a dins un vagó, hem entrat en un compartiment, he tancat la porta i tibant-nos la poca roba que dúiem, s'ha estirat al llit, l'he cavalcat com una geneta embogida, al pas, al trot i al galop... en cercle i en balancí.. amb el meu humit i enrogit xuclador com qui muny amb ganes una font de dolça llet.
(1) Tantra, el culto a la femenino Ed Urano. A. Van Lysebet
6.Un ritual eròtic de retrobada
Etiquetes de comentaris:
energies renovables,
eròtica,
poemes,
viatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada