30/05/2028
Avui el Rajiv torna d'un viatge per Europa per veure com s'està aplicant la revolució GERD (Generació Elèctrica Renovable i Distribuïda) que va començar fa 18 anys arran de l'agreujament de la crisi energètica i climàtica.
M'ha enviat un missatge que em diu “Llegeix poema 1, T'espero a l'estació de França a les 19h”. Poema 1?... ostres.. Fa 16 anys, uns temps després d'haver-nos conegut, quan tornava d'un viatge des de la India en avió.. -quins temps estranys quan els avions eren la forma normal de viatjar...- em va enviar un poema per mail el dia abans de la seva arribada.
Ardor d’amor en la distància
Quan des de l’altre oceà
espero el moment de retrobar-nos
la teva imatge m’apareix seductora
i tot se’m remou per dins amb la passió d’unir-nos.
Acluco els ulls i no dormo
ho veig, estic, aquí amb tu,
i em deleixo sentint-te nua per sota, sari per sobre
olis lliscants, sàndals i fonts ardents que ragen.
Tot a punt pel ritual còsmic
la seda que t’embolcalla els ulls t’obre els sentits a les carícies
botó a botó, sensacions, sons, fins a trobar-te nua
fins que un càlid sari t’embolcalla al cor
i palpes en el meu doti entreobert que tot és a punt per a la festa.
Música, mantra, tot el cos dansa, la seda cau
i els miralls esclaten per l’elegància
roig el cor, roja la vànova, roja la roba que l’engalana
rojos els llavis d’amor que ragen humits desigs
i em xuclen càlidament i ardorosament cap el teu ventre.
Només pensar-hi, a la platja, al bus suïcida o a la cabana
em torno boig per abraçar-te
tot se’m remou amb aquest tantra
ritual d’amor que tot ho abasta.
M’atrau, m’obsessiona aquella tarda
en que com una euga jove que s’aixeca enjogassada
et convertires en una reina elegant cavalcant-me
i amb lligares per sempre amb la teva màgia.
Això, això, et desitjo activa, portant-me
al ritme dels teus plaers que tot ho manen
i jo em sento feliç, esclau d’amor per obsequiar-te
el meu ardor de fusió amb cos i ànima.
Anada de Madràs a Delhi 8-3-2012
L'he rellegit i m'ha transportat a aquelles magnífiques i màgiques sensacions. Quan estava a punt de sortir, mig trasbalsada, he rebut un altre missatge amb un curt i directe poema:
Per l’abraçada
Ja sé que no t’agrada gaire
venir-me a rebre sense res a sota
però, ves, és un fantasma
que em dóna la ilusió, que em predisposa.
A Paris, aquesta tarda, em canviaré la roba
i tampoc em deixaré res a sota,
així, còmplices d’un pecat inadvertit pels altres
a l’estació, a Barcelona, amb l’abraçada
començarem la nostra folla història.
Llegeix, avui, si pots el tantra (1), capítol 5,
deixa la cambra caldejada
refresca el cava, l’orquestra a punt que ben aviat
ens fondrem en una llarga i íntima abraçada.
Sé que el Rajiv te aquesta fantasia, que el vagi a rebre sense defenses... amb “poca roba”. Fins ara sempre m'ha fet mandra, però avui m'hi he llançat. Fa calor i els poemes m'han acalorat encara més. M'he posat “només” un vestit, escotat, curt i lleuger, quasi una camisa de dormir. He agafat el llibre tantra i l'he llegit en el tren de baixada.
A l'estació l'he vist sortir de lluny, del tren hotel, l'he esperat recolzada en una gran columna.. han anat passant el passatgers i ell ha quedat, potser volgudament dels darrers. Ens hem reconegut i a mesura que s'acostava he anat pujant els braços com preparant una abraçada.. quan més amunt els aixecava més amunt la faldilla s'enlairava... i més la seva atenció atreia cap el meu centre.. He sentit com la vora del vestit m'acariciava els pocs pels del pubis.. i he vist també com s'inflava el baix ventre dels pantalons del Rajiv. Ens hem creuat les mirades, i amb un maliciós somriure de complicitat ens hem abraçat ben fort i he sentit com una decidida envestida em sostenia entre les cuixes... Li he obert la finestra per alliberar-li el membre erecte i he fruit de sentir la connexió dels nostres ardents sexes.. sense que ningú sospités res més que una apassionada abraçada.
Quan he vist que l'andana era lliure de gent i no hi havia cap revisor a la vista.. l'he tibat cap a dins un vagó, hem entrat en un compartiment, he tancat la porta i tibant-nos la poca roba que dúiem, s'ha estirat al llit, l'he cavalcat com una geneta embogida, al pas, al trot i al galop... en cercle i en balancí.. amb el meu humit i enrogit xuclador com qui muny amb ganes una font de dolça llet.
(1) Tantra, el culto a la femenino Ed Urano. A. Van Lysebet
6.Un ritual eròtic de retrobada
5.L'exposició de la Raïssa
27/05/2028
La Raïssa està preparant una exposició fotogràfica dels canvis dels darrers 20 anys: armes, energia, aigua, política, media, diner, economia, ciutats, alimentació, finances...
Però el canvi més difícil, està essent el dels valors interioritzats, entre ells el de l'exclusivitat, l'apropiació, l'enganxament a la gent i a les coses.
Avui la Raïssa vol fer fotos d'una de les trobades periòdiques que hem anat fent al Mas del Roure durant aquests anys. En diem festes de despreniment, de celebració del cicle de la vida, amb el morir als nostres desitjos i pors per renéixer més lliures, més universals, més disponibles al que la vida ens ofereix.
Ens hem aplegat el Rajiv, l'Eva, l'Eduard i jo mateixa amb vuit altres amics i amigues en la sala mitjana, al capvespre, a mitja llum. Asseguts en cercle, hem alternat el silenci i el cant, el menjar i el beure, el mirar-nos i el tancar el ulls...
Més tard, les noies han posat al mig del cercle un objecte estimat, molt estimat, un objecte que cadascuna se'n volia despendre per sentir-se més lliure. Tot seguit han anat darrera els nois i els hi han embenat els ulls, i també se'ls han embenat entre elles.
Ara, els nois a les palpentes han anat a cercar un dels objectes i l'han lliurat a alguna de les noies a ulls clucs. S'han assegut cara a cara, i cada parella, sense saber qui era l'altre, i en silenci, s'ha anat acariciant el cos, traient-se la roba, peça a peça, fins abraçar-se una bona estona, sentint el cos, el cor, l'aire, estimant-se, acceptant-se com a persones, més enllà de les formes del cos, del color dels cabells, dels ulls o de la pell.
Cada parella, lliurement s'ha quedat abraçada, s'ha fet massatge o s'ha compenetrat ben a fons. Sempre amb els ulls tancats i sense paraules. Només amb els murmuris i gemecs que emergien de sensacions inexplicables. Poc a poc, sense pressa, han deixat la parella han travessat la sala, han cercat un lloc on seure en rotllana i després d'estar tots agafats de la ma i de cantar un gràcies a la vida, s'han desembenat els ulls i s'han mirat, sense voler endevinar amb qui havia estat cadascú. 
La Raïssa ha anat fent fotos de grup, de parella, de detall; malgrat hi havia participat altres vegades, mai havia pogut gaudir de la bellesa de la festa, veure les cares, els cossos, les mans, els gestos... d'uns humans que experimentaven la transcendència de les formes, de les imatges, dels desitjos i les repulsions.
Un altre dia serien el nois qui portarien els obsequis... I en altres ocasions, en que durava tota la nit, les parelles, en acabar amb cadascuna, anaven canviant unes amb les altres... seguint les agulles del rellotge.
En sortir ens hem estirat a la gespa tot contemplant, sols o en companyia, la lluna plena que ens il·luminava i ens recordava que tots vivim a la mateixa casa. I mentre la Raïssa ens mostrava les fotos en la esplèndida pantalla de la càmera... sentíem, en la seva veu, la commoció que li havia produït el contemplar-nos i l'excitació que ens produïa, també a ella, el reviure-ho. En acabar, extasiats per la bellesa de les imatges l'hem omplert de petons, abraçades i carícies.. i amb els ulls clucs s'ha posat a les nostres mans, i la lluna ha resplendit en la pell del seu cos nu i en les humitats de tots turgents llavis compartits.
4. Sota la pluja
26/05/2028
Després de quasi 5 mesos de sequera, ahir a la nit començà a ploure. El canvi climàtic continua afectant les nostres vides per culpa dels 30 anys folls de finals de segle XX que aguditzaren la majoria de problemes, que ha havien començat amb les revolucions industrials del s XIX i del s XX. Ara la temperatura del maig es com era abans la del juliol. I la pluja anual s'ha reduït un 30% de la que feia fa 50 anys. Malgrat els canvis radicals per aturar la contaminació de CO2 empesos fa 15 anys.. necessitarem dècades per aturar l'efecte hivernacle. Les mesures d'estalvi i reaprofitament d'aigua està sent una de les revolucions ambientals i econòmiques més impactants, juntament amb la de la substitució del petroli per la Generació amb energies renovables i distribuïdes (GERD).
Aquest matí, durant la meditació habitual, ha començat a ploure amb abundor, aigua, aigua, com una cortina espesa, amb un so trepidant... He observat l'aigua, el so, l'olor de pluja... he observat les sensacions que la pluja anhelada provocava en el meu cos, els sentiments d'agraïment, de benestar, d'esperança... M'he sentit connectada amb tothom que pateix sequera i m'he sentit com un camp assedegat que es sadollava amb l'aigua. Sense pensar-m'ho, m'he aixecat, he sortit i he començat a caminar pausadament sota la pluja, com si fos pluja... descalça, amb la camisa de dormir, he sentit com la pell es fonia amb la fina roba xopa... i que transparentava el meu cos com si estigues nua. M'he estirat a l'herba i he obert els braços i la cames com per ser abraçada per l'univers. Les gotes continuaven intenses repicant en tota la pell.. i l'esquena mig immersa en el basal en que la gespa s'estava convertint. Una dutxa esplèndida que alleugeria la calor viscuda les darreres setmanes.
En obrir el ulls, submergida en aquella voluptuosa situació, vaig veure L'Eduard al meu davant, mirant-me amb tendresa i devoció, com qui estigués contemplant una imatge sagrada. Estava ben nu sota la pluja i entreveia amb els meus ulls molls que la seva mirada no aconseguia mirar els meus ulls... sense voltar pel meu cos, atret per aquells atributs que transparentaven sense pudor. Hem estat així una bona estona, mirant-nos i deixant-nos mirar descaradament, observant els canvis que el nostre desig provoca en l'altre. La respiració s'ha anat intensificant.. i els nostres membres erèctils també. Jo continuava amb els braços i les cames ben oberts, com una X, esperant un abraç de l'univers, que rebria mitjançant un bell i trempat jove quan un estremiment, mig de fred mig d'emoció, ens va travessar com un llamp... S'ajupí a un parell de metres i començà a gatejar acostant-se seguint el cercle imaginari que les meves extremitats marcaven – com aquell famós dibuix de Leonardo -. A cada volta el gatet s'acostava més i entrava en el cercle sentint els seus membres acariciant-me els braços, les cames, la cara, les cuixes, els pits.. fins connectar-nos en el centre i fent-nos una abraçada amorosa, integral, còsmica, total... amb tot i tothom.
3. Les mans i l'alè màgic del Rajiv
24/05/2028
Avui l'Eva, que fa llargades estades al Mas del Roure, ens ha continuat relatant el que va passar a Paris del 21 al 23 de maig del 2008. La reunió havia estat agredolça, 40 dirigents d'institucions i organitzacions internacionals, una part del stablishment (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, OCDE, FAO, Unió Europea, alguna transnacional...) i una altra part gent dels moviments socials,i societat civil (Fòrum Social Mundial, ONG...) no s'havien posat d'acord sobre si la greu crisi global que s'estava patint (climàtica, financera – hipotecària - econòmica, bèl·lica...) era conjuntural, és a dir, unes disfuncions d'un sistema econòmic i polític ben fonamentat en el neoliberalime, que reduiria la pobresa en 20 anys més.. o si era estructural, és a dir, les crisis eren els símptomes de les dècades d'hegemonia dels lobbies i dels governs d'Estats Units i d'altres països dels G8, que havien creat les desigualtats i per tant les concentracions de poder i de riquesa, que mai s'havia vist en la història de la humanitat.
En canvi, s'havia avançat en la consciència que la complexitat dels problemes que vivíem, no podien ser afrontats unilateralment, com encara estava fent més l'administració Bush – per reforçar els interessos a curt termini dels alts executius, dels propietaris, dels accionistes de les transnacionals – si no que calia canviar la metodologia, i aprofitar la crisi de les institucions multilaterals per anar construir processos amb fòrums multisectorials sobre problemes, com estaven fent ja, de forma innovadora el Fòrum sobre la Societat de la Informació.
Un dels exercissis participatius interessants de la trobada fou la construcció d'un “mapa” de com funcionava el món i de com creien els participants que hauria de funcionar. Li van encarregar a l'Eva que aplegués les 30 propostes de mapes, i a la matinada va elaborar una “síntesi creativa”, és a dir, va destacar aquelles visions més impactants, més arriscades, més innovadores.
En el mapa sobre la situació del món actual, era l'elit global – el complex transnacional financer - mediàtic – militar – industrial - qui estava incidint, amb l'hegemonia dels EUA i amb el pes no democràtic que el G8 tenia en les institucions internacionals (BM, FMI, OMC....) en la regulació a favor dels seus interessos que perjudicaven la majoria de països i les seves poblacions, especialment obedients per estar sota el jou i el xantatge del deute extern. Mentre els països i pobles del sud paguessin cada any als bancs del nord, 400.000 milions de dòlars del deute, i el nord fes una ajuda al desenvolupament de 50.000 milions de dòlars, significava que estructuralment era l'explotació del sud qui estava ajudant el desenvolupament de nord.
En el mapa del futur del món, com un ecosistema sostenible i desitjable, destacava una innovadora visió que substituïa les “Nacions Unides” (estats-nació) amb les seves agències especialitzades intergovernamentals, i unes Institucions Financeres Internacionals dominades pel capital i el dret de veto dels països més forts, per uns Fòrums Multisectorials sobre problemes concrets. El resultat seria uns “Implicats Units”, amb participació de tots els sectors actius en la societat mundial: ciutadans, estats nació, nacions sense estat, organitzacions de la societat civil, governs locals, media i internet, petita empresa i empresa social, transnacionals, religions... Tothom estava convidat a implicar-se en compartir perspectives i propostes per poder deliberar sobre les millors solucions a cada problema. Quan l'Eva va presentar aquest mapa es produí un silenci... que, però que amb el temps, donà els seus fruits.
Era hora de tornar. En Joan havia marxat cap a una altra reunió del FSM a Florència i l'Eva estava sola i cansada. Havia convidat a fer a tots els participants un dia de dejuni, - cosa que no havia tingu massa éxit - per ajudar a prendre consciència de què vol dir, passar -una mica de – gana... i estar més atents a les demanes de 850 milions de persones que passaven fam en el món, gràcies aquest genocidi silenciós que estructuralment estàvem provocant. I ara al vespre, que duia des de les 5 del matí sense menjar, li venia mal de cap – sana desintoxicació- i només volia estirar-se al llit del tren.
En arribar al compartiment, ara que estava sense pressió social - es va treure la roba interior per sentir-se més alleugerida. Feia calor i, volia prendre aquella estona per escriure unes notes sobre les coses viscudes. M!. Li havien fotut el boli.. com sempre. Va sortir al passadís, sense adonar-se que duia la brusa entreorberta, i no va trobar ningú. Va quedar embadalida mirant el pas ràpid els arbres, els camps i els poblets ... de cop va sentir una presència especial molt propera. En girar-se va trobar-se un noi ben plantat, de bella pell bruna, que volia passar i esperava que ella s'apartés. Corpresa, se'l mirà, con si fos una aparició, i en veure que duia un boli a la butxaca de la camisa, li digué si li ho podia deixar... El noi li somrigué i li donà. Francament deuria posar molt mala cara, - o l'entrepit sota la brusa destacava massa – el fet es que el noi li demanà si es trobava bé. Ella li digué que estava cansada, que li feia mal el cap de no menjar... i li va abocar algunes de les coses viscudes.
Ell digué que el seu nom era Rajiv, que sabia fer un massatge ancestral de la Índia i que s'oferia a donar-li per si la podia ajudar. L'Eva, mig sorpresa mig atreta, - recordava la bona sort del Joan en el viatge d'anada –, el va veure una persona de bon cor i el convidà a passar al compartiment, s'estirà al llit, malgrat no tenia ni idea de què podia ser aquell massatge misteriós.
Amb veu dolça i profunda li demanà de tancar els llums, d'estar atenta als pensaments, a les sensacions, a les emocions... però, observant-les, sense agafar-s'hi, ni desitjant-les ni rebutjant-les. L'Eva començà a sentir una escalforeta al cap, després a la cara, després a les mans, a les cames, als peus... Però no sentia cap contacte físic. S'adonà que li anava imposant les mans, a molt poca distància, però sense tocar-la. Es va anar sentint com flotant, relaxada...
El Rajiv li digué, un cop relaxada, si volia continuar amb una altra tècnica energitzant. L'Eva li va indicar que sí amb un murmuri carinyós. Aleshores va sentir que feia el mateix recorregut de dalt a baix.. però no era amb les mans, era amb la cara.. ella sentia en la pell l'alè, l'aire de la respiració, com uns besos d'aire arreu del cos. En la segona ronda, però, quan va arribar al coll li va anar descordant els pocs botons que li quedaven de la brusa i li transmeté el seu alè a les espatlles, els pits, el ventre... continuar pels peus, les cames i quan arribar a les cuixes... li deslligà la faldilla i continuà el seu ritual, al pubis i de nou al ventre.. L'Eva no sabia on era. Estava perdent la noció del temps... sentia una tendresa immensa, una excitació desconeguda, que li recorria el cos de dalt a baix, de fora endins, com ones de sensacions que no decreixien de força malgrat s'allunyaven del centre..
Quan va obrir el ulls, ell continuava la cerimònia, però estava ben nu de quatre grapes sobre l'Eva, sense tocar-la... malgrat el seu fal·lus estava ben erecte i quasi li acariciava el ventre. L'Eva sentia el clítoris també ben despert, però encara ocult entre els poblats arbustos que el vorejaven. De cop el Rajiv es capilucà i quedà de quatre grapes presentant les seves natges en primer pla de la cara de l'Eva i amb la verga valenta oscil·lant entre pit i pit... i recomençà el passeig des dels peus amunt les cames i quan els besos d'aire s'acostaven a l'entrecuix... l'Eva va obrir les cames, com un gest instintiu, per mostrar l'efecte que li estava produint – un clítoris radiant i uns llavis ardents- , i per reclamar que no oblidés d'oferir-li els besos d'aire en aquell sensible racó. L'alè li feia sentir encara més la humitat dels seus llavis que reaccionaven obrint-se, enrogint i creixent més i més.
En aquell moment àlgid, quan pensava que passarien al contacte, a la penetració.. el Rajiv s'aixecà.. la mirà dolçament i s'estirà a l'altre llit.
L'Eva el començà a contemplar des d'una altra perspectiva, tot sencer, ajagut, bell, bru, sensible, ulls foscos i profunds.., obert , disponible, seductor amb la seva passivitat.. mantenint el seu muscle ben erecte, com un roure jove enmig d'una plana. El va anar contemplant, admirant, una bona estona, i a la seva manera, va anar repetint el ritual que ell li havia aplicat amb tant de tacte: passar les mans arran de tota la seva pell, ensumant-lo, mirant-lo i besant-lo amb aire cada centímetre del seu cos. Rajiv era com un mític home erectus i l'Eva una enigmàtica dona d'aigua.. tots dos regalimaven elixirs que els encantàven mútuament. L'Eva, també va capicular-se de quatre grapes mostrant-li en primer pla les seves esplèndides natges i el seu encesos i humits llavis, mentre li besava amb aire el seu fal·lus enlairat.
Al final no pogué mantenir més el ritual, voltà de nou i s'estirà suaument cos a cos damunt el Rajiv tot encerclant-li el membre erecte entre les cames, envoltant-lo amb els llavis humits i acostant-li tant com podia el clítoris. El contacte va ser explosiu després de conrear tantes hores el desig. Així, quiets, immòbils, sentint-se plenament, només el traqueteig del tren feia que el clítoris s'acariciés subtilment amb el penis i que noves onades de sensacions els envaïssin i connectessin els dos cossos i les dues ànimes.
Quan es miraren, els ulls els deien que estaven vivint un present únic, incomparable, i que alguna cosa estava lligant les seves vides.
2. Intimitats a París
22/05/2028
Avui ens ha visitat al Mas del Roure l'Eva, un veterana activista contra la globalització neoliberal que malmetia el món a primers del segle XXI i ens ha comentat que un dia com avui, fa 20 anys, arribava a París per a una reunió, que volia fer el pont entre gent del stablishment (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, OCDE, Unió Europea, Transnacionals...) i gent dels moviments socials i societat civil (Fòrum Social Mundial, ONG...) per cercar sortides a la greu crisi global que s'estava patint (climàtica, financera – hipotecària - econòmica, bèl·lica...).
L'Eva, als seus 38 anys, havia anat a París acompanyada del Joan, una jove promesa de 21 anys, que s'estrenava en aquests tipus de trobades. Junts, en un compartiment amb dos llits del trenhotel Joan Miró, semblaven mare i fill. En Joan, a la cerca d'aventures pròpies d'un romàntic viatge en tren a Paris.. anà a donar un volt pel llarg tren. Va voltar amunt i avall a la cerca d'una donzella també aventurera, quan ja tornava desencisat, va trobar-se en el passadís un parell de noies que, després de creua-li la mirada, amb prou feines el deixaven passar si no era arrambant-s'hi. Les mosses tenien el compartiment just al costat del seu, s'hi havien fixat i l'estaven esperant. Va sentir bategar el cor i com un cop de puny a l'estòmac.. que l'advertia del perill desitjat, sense pensar-s'ho gaire, ja era més de mitjanit, els va dir si volien prendre alguna cosa al bar.. que estava desvetllat i que veia que elles tampoc dormien. Elles li digueren que podia prendre un trago del whiski que tenien allà mateix. Sorprès, entrà al compartiment i l'assegueren en la llitera de baix, entre els dues. 
Començaren un joc ben atrevit. Cadascuna feia un glopet i li donava a veure a l'altre tot besant-la.. però, sempre creuant-se estirades cara a munt a la falda del Joan que no sabia què fer, mentre, ara una, ara l'altre, li escalfaven la creixent protuberància. Quan tots tres estaven ben contents, li digueren que tenien calor i que els anés descordant amb la boca les bruses que ja només els hi mig cobrien el tors. En Joan, sempre obedient començà ara el botó d'una, ara el botó de l'altra, aquesta encisadora tasca.. ensumant els ardents pits que anaven apareixent i delerant-se tots tres de les xarrupadetes que els àvids llavis anaven repartint entre els quatre mugrons, con si fossin un assortit de dolços, dos de maduixa i dos de xocolata.
Però, no en tenien prou, i mentre continuava xarrupant aquells dolcets, li acompanyaren les mans fins les respectives entrecuixes. La noia dels pits de maduixa no tenia cap bosc protector que li impedís lliscar els dits fins a la font abundant que rajava sota el pubis; la noia dels pits de xocolata, en canvi, lluïa un atapeïda floresta que feia més difícil trobar el camí de la font... però, vet aquí, que en separar de cop les cames els dits s'endinsaren en un bany d'humides calideses.
En l'estranya posició, quasi crucificat de gustet, i havent-se-li girat feina.. en Joan honorà les donzelles tant com va saber i anava recorrent amb els llavis i les mans tota aquella taula de pastisseria que tenia a la falda, plena de colors, sabors, textures i sons. Abandonades al comensal es deixaven fer, i gemegaven, alternant els sospirs i els estentors preorgàsmics. Concentrat tal com estava, no s'adonà que, poc a poc, s'estaven posant de costat i, com qui no fa res, no els fou difícil tastar amb els llavis el que el Joan, desitjava i que ja no podia amagar més temps sota la roba. Se sentí vençut, i mentre amb els dits continuava la immersió en les fonts de les donzelles, deixà que elles s'empassessin ara els seus ouets amb botifarra.
L'àpat un pèl desordenat, començant pels postres i seguint el plat fort, no s'acabà aquí. Faltava la maionesa. Amb la mà de morter ben valenta i dos recipients ben plens, la cuina es convertí en una festa. Les dues noies acotades al llit, oferint-li els morters respectius, només havia d'anar voltant la seva eina ara en l'un ara en l'altre, lligant ben bé els olis, els ous i la llet... amb la mà de morter.
Es van embalar tant, i tant era el xivarri, que l'Eva va colpejar suaument la paret per indicar-los, que de seguir així aviat tindrien tot el vagó a la porta.., i que potser ja no els quedarien forces per oferir-se a més comensals que volguessin a afegir-se al suculent àpat.. L'Eva, relatava amb tant detall aquella festa, perquè, en sentir els primers gemecs, havia entreobert la porta que comunicava els compartiments dobles, i havia pogut albirar, amb sorpresa i delit, aquella gesta. No va veure el Joan fins l'endemà al matí, amb cara de son i de satisfacció. Però ell no sabia que aquesta no seria l'aventura més important d'aquest viatge. I que les intimitats del viatge a Paris no sols serien eròtiques.
En aquella reunió es van posar les bases dels que serien alguns dels canvis més espectaculars que es produirien en els anys següents i dels quals avui en comencem a veure els resultats.
Etiquetas: erotic, política, cambio, social, sexo, erotismo, meditación, transformación, mundial
1. Compenetració amb l'Eduard
21 de maig de 2028
Visc en una masia, el Mas del Roure, acollint gent que vol passar-hi uns dies de descans, de meditació, d'estudi... Des de fa uns anys hi viu un equip que dinamitza processos d'innovació i de transformació social. Per aquí passa gent de tot el món, i la meva feina es facilitar que s'entenguin – en tots els sentits de la paraula -. No us penseu que sigui una feina avorrida, cada dia és una aventura molt completa: meditar, estudiar, acció internàutica, cuinar, menjar, hort, bosc,.. massatge, dansa, sexe..
De fet alguns dels canvis profunds que estem vivint s'han anat imaginant, dissenyant, organitzant... aquí, en aquest racó de món...
Fa 20 anys, ja sabeu, el 2008, ens adonàrem que estàvem en una crisi global. Sabíem que dels 7.000 milions de persones, com tu i com jo, que vivíem en aquest petit planeta, quasi 900 milions tot just podien menjar. Però un conjunt de crisis - bèl·lica a Orient Mitjà, financera - hipotecària als EUA amb repercussions mundials, climàtica degut al CO2.. va accelerar la crisi de la fam.. que afectà a 100 milions de persones més. Allò comença a ser totalment inacceptable. I una colla de joves van començar a plantejar què podien fer.
....
Ostres, mentre estava redactant això ha arribat l'Eduard. Venia acalorat de pujar a peu des de l'estació.. i de participar en el l'acció del blocatge dels camions que transportaven armes al port de Barcelona per la seva tramesa a Califòrnia. Des que fa 12 anys es va aconseguir que el Govern de la Generalitat fes pública la informació de la fabricació i comerç d'armes.. ha estat més fàcil denunciar i aturar aquest comerç de la mort. De fet, tant la fabricació com el comerç s'han reduït a un 5% del que era fa 20 anys. I l'anv vinent entrarà en vigor la llei que prohibirà la venda d'armes fora del país on es fabriquen. .. i així, ja no serà la industria bèl·lica - vaja el complex/complot financer – mediàtic – militar - industrial - qui suscitarà conflictes arreu del món per poder fer negoci- com ho havia estat fent durant tot el segle XX i primers del segle XXI.
Bé, parlant de vigor, l'Eduard amb les emocions del dia, avui estava vigorós.. M'ha abraçat, eufòric, i he sentit la força del seu vigor entre les cuixes.. sí, no exagero. M'havia acabat de dutxar després de la dansa del vespre i anava només amb la bata sedosa, fent temps - mentre escrivia - per anar a dormir. Ell ha notat la meva càlida acollida del relat de l'acció viscuda i quan ens hem abraçat tots dos per festejar-ho, ja estàvem tan contents que no ha estat difícil sentir el seu embalum arran del pubis.. quan amb el frec a frec de l'abraçada la bata s'ha anat obrint en l'entrecuix. L'Eduard fa una setmana que és aquí per preparar aquesta acció. Sociòleg, 28 anys, robust... m'havia picat l'ullet abans de marxar a aturar els camions.. demanant-me sort... i ara celebràvem l'èxit. La veritat és que estava tant suat que sentia la seva humitat en tot el meu cos traspuant la bata sedosa. Abraçats, jugant/jugant l'he anat portant cap a la dutxa, i vestits i tot, ens hem remullat de valent amb l'aigua tèbia. Les robes xopes han ressaltat les corbes dels nostres cossos, transparentant les sines, destacant els mugrons i atraient els seus dits... que han resseguit les valls i turons, els cims i les gorges, del meu cos humit fins fer-me caure tot vestigi de roba i quedar-me ben nua i lluent davant seu. Aleshores al meu torn, li he estibat la camisa, arrencant botons i esquinçant-ne la màniga. Li he xarrupat el seus pits, el coll i les orelles.. mentre amb les mans li obria els pantalons i li acariciava les pilotetes. El resultat esperat.. he sentit el seu membre en el meu ventre com un esclat de primavera i m'he rendit a honorar-lo amb el meu do de llengües professional. M'ha sorprès i atret l'agredolç del seu fruit, encara mig suat mig rentat, i m'ha fet compartir l'agredolç de la vida amb les seves derrotes - victòries que estàvem celebrant.
Tot d'una – un cop els cossos mig eixuts per l'escalfor - ens hem llançat al llit i sense dir-nos res hem caigut capiculats per poder-nos honorar mútuament amb els nostres ardents llavis. Arribats a aquell moment irresistible, ens hem assegut un en front l'altre i com-penetrant-nos, ens hem abraçat ben fort.. sentint-nos un en l'altre, sense moure'ns, escoltant en la pell el batec dels nostres cors.. i entrant en una comunió còsmica d'amor i d'agraïment per la bellesa, per la vida... per l'alegria del present.
